.jpg)
Entradas
Anna Rossell
(publicada en El Clavell. Revista de Cultura, núm. 1, primer trimestre, 1997, p. 2)
Acariciaves l’ombra de l’abisme
de límits nuvolosos
i amb un bes profund
de terra buida
avui l’has abastat.
Abraçada amorosa de tenebra,
t’has fos amb l’amant que desitjaves,
anhel obert de temps etern,
melangia d’un món en clau de tu.
Era aquest el secret que tu guardaves,
malalt de vida per besar la mort?
Infinita tendresa empresonada,
has deslliurat els lligams d’aquell dolor?
La teva mà ha llevat la reixa que el tancava;
closa, no hi creixia la llavor,
la vida no neixia de la vida.
Només has regat flors després de mort.
(Anna Rossell, Octubre, 1991. Del poemari La veu per companya)
Massimilla Doni, Honoré de Balzac
Hace 12 horas
1 comentario:
Un amic m'acaba d'escriure, per correu electrònic, que li ha encantat aquest poema. No seré jo tan humil com per no incorporar el seu comentari a la tertúlia, si ell no ho fa. Amb això l'animo a fer-ho per ell mateix i sense cap vergonya. Però també haig de dir que m'enKanten els homes vergonyosos.
Publicar un comentario